L’afàsia és una alteració del llenguatge expressiu o comprensiu; del llenguatge parlat, la lectura i/o l’escriptura, sent això secundari a una lesió cerebral.
L’afàsia apareix com a seqüela després d’un ictus, traumatisme, tumor o una altra malaltia. Aproximadament el 30% de les persones que sobreviuen a un dany cerebral presenten afàsia, tot i això, segueix sent una patologia desconeguda per a gran part de la societat.
L’alteració del llenguatge secundària a una lesió cerebral és considerada com el principal determinant de la qualitat de vida de l’individu, ja que a través del llenguatge estructurem el nostre pensament i és la manera de comunicar-nos amb l’entorn. Aquest canvi provoca una limitació personal, social i emocional, ja que apareixen dificultats com:
- Parlar amb sons mal articulats, en ocasions inintel·ligibles, i de forma alentida.
- Utilitzar exclusivament sons per comunicar-se.
- Dificultats per trobar la paraula exacta.
- Utilitzar una paraula quan se’n vol dir una altra.
- No estructurar de manera adequada el que es vol dir.
- Repetir paraules o frases que s’acaben de sentir.
- Problemes per comprendre el llenguatge parlat o escrit.
- No ser conscients de les dificultats que presenten, estranyant-se que les persones no els entenguin. Sent això una de les principals limitacions per a la seva evolució al no presentar motivació per a la seva recuperació.
Tipus d’Afàsia
En funció de les dificultats esmentades s’estableix una classificació de les afàsies segons el predomini d’aquestes alteracions:
- Afàsia motora o de Broca: es caracteritza per una expressió verbal no fluida i molt afectada, amb una comprensió relativament millor, encara que també afectada. El llenguatge espontani presenta una alteració important dels mecanismes articulatoris, vocabulari restringit, agramatisme i reducció significativa de la longitud de la frase; es produeixen parafàsies fonèmiques i cada element sonor requereix un esforç particular per a ser articulat. L’escriptura i la lectura també solen estar alterades, amb nombrosos errors en l’ortografia i omissió de lletres. La majoria de pacients amb afàsia motora (tres quartes parts dels pacients) presenten un dèficit motor, més o menys greu, de l’hemicòs dret.
- Afàsia sensorial o de Wernicke: els subjectes afectats per aquest tipus d’afàsia presenten un trastorn important de la comprensió amb una expressió verbal fluent, amb bona articulació i prosòdia, encara que moltes vegades en forma d’argot semàntica i vocables inintel·ligibles (parafàsies), això provoca inintel·ligibilitat de la parla i contingut buit. La repetició, la denominació, la lectura i l’escriptura es troben alterades, aquesta última per escriure tal com parlen. És característic que tot això s’acompanyi d’anosognosia (manca de consciència del dèficit). L’anosognòsia i el contingut buit del discurs completen un quadre clínic que ha de diferenciar-se del llenguatge incoherent de la demència.
- Afàsia global o total: el terme d’afàsia global s’utilitza quan es troben greument afectades l’expressió i la comprensió verbal. Sovint el pacient presenta mutisme, elements automatitzats o emet sempre la mateixa paraula (estereotípia), que pot fins i tot utilitzar-se amb una entonació adequada a la intenció comunicativa del pacient. Per contra, les formulacions automàtiques poden distorsionar la comunicació al ser articulats amb una intenció comunicativa diferent o oposada al significat real de les paraules emeses. Els automatismes també poden ser forma de paraules malsonants. Es troba abolida la repetició. L’estat emocional dels pacients amb afàsia global sol tendir a la depressió com a reacció a la seva dificultat comunicativa i a l’afectació motora (hemiplegia dreta), comú en aquests casos. També poden presentar una actitud de desinterès cap a l’entorn i sense intenció comunicativa, arribant a mirar amb estranyesa quan s’intenta interaccionar amb ell. Al tenir compromessa tant l’expressió oral com la comprensió, romanen inexpressius i aliens al que passa al seu voltant.
- Afàsia de conducció: apareix una desconnexió de la conducció d’impulsos sensorials cap als mecanismes motors. El llenguatge espontani mostra una articulació fluïda, però amb presència de trastorns anòmics i parafàsies fonèmiques. La comprensió es troba relativament preservada, tot i que poden observar-se petits problemes per a la discriminació fonèmica i la comprensió de frases. Presenta dificultats en la repetició.
- Afàsia sensorial transcortical: en aquest tipus d’afàsies es presenta un trastorn important de la comprensió de paraules, encara que es troba preservada la repetició. L’expressió verbal és fluent, moltes vegades en forma d’argot i amb predomini de l’ecolàlia (repetició de les paraules escoltades). La lectura i l’escriptura solen trobar-se greument afectades.
- Afàsia motora transcortical: els pacients presenten una afectació important de l’expressió verbal que fa que tinguin un comunicació no fluent, amb la comprensió conservada i bona capacitat de repetició. L’expressió verbal es realitza amb esforç, sent lenta i breu. Presenten dificultats tant en lectura (poden fer una lectura oral però no presenten comprensió lectora) com en escriptura (al ser reduïda).
- Afàsia transcortical mixta: és un trastorn greu del llenguatge caracteritzat per l’alteració tant de la comprensió com de l’expressió verbal, que es redueix a ecolàlies, si bé es conserva una bona capacitat per a la repetició. Tant la lectura com l’escriptura i la comprensió lectora es troben molt afectades.
- Afàsia anòmica o nominal: l’alteració de la capacitat per a denominar o evocar paraules (anòmia) és el més comú dels trastorns afàsics. Quan aquest trastorn és molt marcat, el llenguatge espontani s’omple de circumloquis que intenten suplir la manca de noms, o bé el pacient recorre a utilitzar paraules ‘de farciment’ (sí, home; bé; sap?; etc.), generalitzacions inespecífiques (una cosa; allò; etc.) i paraules generals (emprar la mateixa paraula per a comunicar-se), encara que és un llenguatge expressiu fluent, amb articulació i una estructura normal. La comprensió es troba conservada. En la lectura i l’escriptura hi poden aparèixer alguns errors, per exemple, a l’intentar trobar la paraula adequada a l’escriure. L’anòmia pot aparèixer en qualsevol tipus d’afàsia.
Intervenció logopèdica en Afàsia
En la intervenció logopèdica es tindran en compte les capacitats anteriorment esmentades, valorant quines d’aquestes es troben conservades i quines alterades, i la gravetat de les mateixes, adaptant el tractament de forma individualitzada a cada subjecte. Per elaborar un esbós general de la línia de tractament a aplicar establirem unes petites bases:
- Quan no hi hagi llenguatge oral, s’haurà de valorar la comprensió oral i escrita. Si la comprensió es troba preservada partirem d’aquest punt, per exemple, utilitzant un quadern de comunicació basat en pictogrames per poder implementar una comunicació funcional. Al mateix temps i de forma paral·lela, es treballarà la producció de sons, vocalització de paraules, gestos, etc. que afavoreix l’expressió i la producció espontania del discurs.
- Quan es presentin dificultats articulatòries, es’haurà de treballar l’articulació de vocals, consonants, la producció de síl·labes, paraules i anar introduint dificultat en les construccions gramaticals per així aconseguir certa fluïdesa i intel·ligibilitat de l’discurs.
- Quan hi hagi dificultats en la comprensió verbal, s’haurà de treballar l’associació de paraules amb gestos comuns com sí / no, objectes reals, posteriorment imatges reals, dibuixos, i així progressivament augmentant la dificultat d’abstracció del que s’associa amb la paraula oral.
Pautes d’intervenció per a familiars i cuidadors de pacients amb Afàsia
En aquesta situació hi ha una pregunta que com familiar o cuidador us realitzareu: “I ara, com puc ajudar de forma correcta?”. Aquí us deixem alguns consells:
- Acudir el més ràpidament possible a un equip rehabilitador per tal que valorin les necessitats i estableixin uns objectius realistes per a la recuperació funcional, perseguint en el possible, la màxima independència del pacient. S’ha de tenir en compte que la major part de la recuperació neurològica s’aconsegueix en els sis primers mesos, posteriorment la millora és molt més lenta fins a anar estabilitzant-se. Els professionals us involucraran en la rehabilitació, perquè així vosaltres, familiars / cuidadors, aprofiteu els moments que el pacient està menys cansat i col·labori millor, de tal manera que es pugui avançar conjuntament i en la mateixa direcció. Per tant, com més aviat s’estableixi una intervenció logopèdica per treballar les dificultats esmentades a l’inici de l’article, major probabilitat d’evolució favorable presentarà el pacient.
- És important mantenir la motivació en la rehabilitació de totes les funcions i que com a familiar / cuidador només es supleixi allò que el pacient no és capaç de realitzar, per aconseguir la major autonomia i qualitat de vida possibles. S’ha de tenir en compte que hi ha una major probabilitat d’evolució favorable quan, per part del pacient, apareix una implicació i constància per anar aconseguint els objectius establerts en la rehabilitació. D’aquí surt la importància que com a familiar / cuidador intentis mantenir aquesta motivació en la rehabilitació. En ocasions serà necessària l’adaptació del domicili per facilitar-li les tasques i aconseguir la major seguretat possible en les activitats de la vida diària.
- La paraula ictus significa “cop” en llatí, l’impacte que suposa una malaltia per a la qual ningú sembla estar preparat, tant per als pacients com per a vosaltres, els familiars / cuidadors. No obstant això, amb la implicació i motivació del pacient i l’ajuda de tots els professionals, avui dia hi ha arguments per a l’esperança. La rehabilitació que segueix a la fase aguda de l’ictus és una fase molt decisiva, que pot aconseguir que el pacient arribi a la màxima autonomia possible i, en moltes ocasions, la recuperació desitjada.
- Com a familiar / cuidador la millor ajuda que es pot oferir és la comprensió, el suport, fer-los sentir-se estimats, apreciats, que sentin que segueixen tenint capacitat de decisió sobre la seva pròpia vida.
