Quan parlem de disàrtria ens referim a un trastorn de la parla a nivell motor i s’associa amb trastorns de la respiració, la direcció del flux d’aire, la funció laríngia i la pronunciació. És a dir, la disàrtria, és una afecció en la qual hi ha pèrdua o control deficients dels músculs que s’utilitzen per parlar, de manera que l’articulació de la parla resulta deteriorada o inintel·ligible.
Causes de la disàrtria
La disàrtria és un símptoma freqüent de moltes afeccions neurològiques i per això s’associa comunament a aquest tipus de problemes.
L’origen de la disàrtria pot ser molt variat, tenint en compte que qualsevol alteració a nivell neurològic pot provocar-la. Les causes poden ser degudes des d’un traumatisme cranioencefàlic, una trombosi, un tumor cerebral, un ictus, bé per malalties degeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson i les demències, i fins per la ingesta de determinats medicaments com narcòtics o sedants.
Independentment del seu origen, per parlar de disàrtria hi ha d’haver una lesió en una zona específica de cervell, la qual s’encarrega de l’execució i planificació de les ordres motores (tant a nivell de parla com a nivell d’extremitats, cap i coll). El sistema nerviós en molts casos pot emetre les ordres de manera correcta però els moviments motors no poden ser executats adequadament.
Símptomes de la disàrtria
Els símptomes de la disàrtria varien entre diferents persones i depenen de la causa de l’afecció i la seva gravetat. La disàrtria té un profund efecte en el pacient i les seves famílies, ja que la comunicació està integralment relacionada amb l’expressió de la personalitat i les relacions socials.
Alguns dels símptomes i problemes més comuns en persones amb disàrtria són els següents:
- Balboteig o parla inintel·ligible per problemes en la pronunciació.
- Ritme irregular o anòmal al parlar, pot ser inusualment lent, ràpid o monòton.
- Volum irregular de la parla: parla murmurant o parla massa fort.
- Timbre de la veu nasal o hipernasal, ronquera o veu entretallada.
- Baveig
- Trastorns de deglució: dificultat al mastegar i empassar els aliments.
En general, no tots els pacients amb disàrtria presenten els mateixos símptomes, ja que dependrà de l’afectació a nivell neurològic. Per això trobarem que en una disàrtria lleu la parla sol ser intel·ligible i la intensitat i velocitat de la parla estan menys afectades. D’altra banda, en una disàrtria moderada aquests símptomes augmenten i en ocasions la parla és inintel·ligible. I quan la disàrtria és severa la mobilitat dels músculs facials està bastant afectada i els símptomes són més notoris.
Tractament de la disàrtria
Com ajuda el logopeda a les persones que tenen disàrtria?
El logopeda, després d’haver realitzar una avaluació del pacient, ha de determinar quin és el procediment més adequat per ajudar a millorar la capacitat de la parla. El tractament dependrà molt de les causes i del nivell de dificultat que té el pacient per comunicar-se. En funció de les alteracions s’establirà una teràpia de la parla específica, en la qual es duran a terme una sèrie d’exercicis que ajudaran a sufragar i a disminuir les alteracions presents en la parla.
Alguns dels objectius que es duen a terme a la teràpia de parla són els següents:
- Ajustar la velocitat de la parla.
- Millorar l’ús de la respiració.
- Millorar l’articulació dels sons afectats i de paraules.
- Enfortir la musculatura facial, augmentant el moviment de la boca, la llengua, els llavis i la mandíbula.
- Guiar i ajudar els familiars per aconseguir una millor comunicació amb la persona afectada.
En casos greus en que és complicat recuperar la parla, el logopeda ajuda al pacient a aprendre mètodes alternatius de comunicació, com l’ús de senyals visuals o gestos, taulers de comunicació amb pictogrames o amb eines tecnològiques a través de dispositius electrònics.
