Un trastorn del neurodesenvolupament o trastorn del desenvolupament neurològic és el conjunt de dificultats cognitives que afecten la maduració neurològica normal dels nens i nenes a diferents nivells, generant alteracions o retards en l’aprenentatge i/o en el creixement d’habilitats del tipus motor, comunicacionals i socials.
Les causes dels trastorns del neurodesenvolupament són diverses. Hi ha diferents factors que poden afectar el normal desenvolupament del cervell, encara que en molts casos la causa és desconeguda. Les causes més comunes dels trastorns del neurodesenvolupament són: Congènites, contextuals o ambientals, prenatals, perinatals i/o postnatals (traumatismes, infeccions o exposicions a elements tòxics durant els primers anys de vida).
És possible identificar tres grups de Trastorns del Neurodesenvolupament amb clares interconnexions entre ells:
- Trastorns del Neurodesenvolupament sindròmics. S’identifiquen clínicament per uns símptomes molt típics, estant ben diferenciats d’altres trastorns, i s’ajusten a un patró hereditari de tipus mendelià. Solen presentar un fenotip dismòrfic, manifestacions sistèmiques, símptomes neurològics i un fenotip conductual bastant específic. En pràcticament tots ells s’ha identificat la regió genètica responsable. Un exemple és la Síndrome de Down.
- Trastorns del Neurodesenvolupament vinculats a una causa ambiental coneguda. El més representatiu, per la seva elevada freqüència, és l’espectre d’efectes fetals de l’alcohol. De totes maneres, encara que existeix una causa ambiental evident, no s’exclou una multifactorialitat amb intervenció d’efectes genètics.
- Trastorns del Neurodesenvolupament sense una causa específica identificada. S’hi han d’incloure: el trastorn del llenguatge, el trastorn de la parla, el trastorn de la comunicació social, el trastorn específic de l’aprenentatge, el TDAH, el trastorn de l’espectre autista (TEA), el trastorn de el desenvolupament de la comunicació, el trastorn de moviments estereotipats i els diversos trastorns de tics.
Tipus de trastorn del neurodesenvolupament que necessitaran l’ajuda del logopeda.
La psicopedagogia identifica 5 diferents tipus de trastorn, els que poden ser detectats a molt primerenca edat en els nens (preescolars) i tenir un caràcter permanent o transitori.
- Trastorns de la comunicació: es defineix com la dificultat d’un individu per comunicar-se adequadament tot i tenir les capacitats per fer-ho d’acord amb el que s’espera segons l’edat. Dins d’aquest tipus trobem subcategories com el trastorn de l’expressió, de la comprensió, fonològic o la incapacitat de produir correctament els sons de les paraules; a més del trastorn pragmàtic de la comunicació i el trastorn de la fluïdesa de la parla d’inici en la infància. Aquest pot ser identificat fàcilment pels pares en els primers anys de vida dels seus fills.
- Discapacitat intel·lectual: es caracteritza per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa expressada en habilitats socials, conductuals i pràctiques.
- Trastorn d’espectre autista (TEA): segons explica la psicopedagoga, “aquesta condició es compon per un conjunt de diferents trastorns del desenvolupament, que solen ser crònics i que van des d’un grau lleu a greu. L’Autisme, la Síndrome d’Asperger i el Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, són part del TEA”. Es caracteritzen per dificultats en la comunicació i interacció interpersonal, patrons de comportament i interessos repetitius, a més de problemes per captar i expressar sentiments, entre d’altres aspectes. El tipus de trastorn més conegut dins de l’Espectre autista és l’Asperger.
- Dificultat específica de l’aprenentatge (DEA): en aquest cas, el nen/a o jove manifesta dificultats en l’adquisició d’habilitats acadèmiques com l’escriptura (disgrafia), lectura (dislèxia) o matemàtiques (discalculia).
- Trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH): aquest és un dels trastorns més coneguts i comuns al nostre país, i en el que s’observa la presència de símptomes típics d’inatenció, com la dificultat per mantenir l’atenció, tendència a cometre errors per aquesta falta de concentració, problemes per acabar tasques assignades, així com també pèrdua i oblit d’objectes. Aquest trastorn pot anar acompanyat, a més, d’hiperactivitat, que comporta una inquietud motora constant en els nens, com parlar en forma excessiva, dificultat per mantenir-se assegut i esperar el seu torn per parlar, per exemple.
No ens podem deixar els Trastorns del Neurodesenvolupament de tipus sindròmic, en què es veuran alterats un o diversos dels aspectes anteriorment esmentats.
Aquests trastorns produeixen dificultats d’intensitat variable en els processos d’adaptació i participació social i/o en la realització d’activitats bàsiques per a la supervivència en els que el paper del logopeda serà fonamental ja que s’encarregarà dels tractaments específics per a cada un dels trastorns del neurodesenvolupament pel que fa a la parla, la comunicació, el llenguatge, l’alimentació i l’aprenentatge.
