Cada any neixen més nens abans d’arribar a terme (es considera prematur a un nadó nascut abans que s’hagin complert 37 setmanes de gestació, sense importar el pes que hagi tingut al néixer) i és per això, que també cada vegada són més els estudis que confirmen que la població de nens prematurs presenta una major probabilitat de patir a curt, mig i/o llarg termini alguna alteració o dificultat en el seu desenvolupament mental, motor i/o lingüístic.
Com a conseqüència d’aquestes circumstàncies que poden arribar a donar-se en el nen prematur, es duen a terme cada vegada més estudis que avalen els beneficis de l’Atenció Primerenca i recomanen una actuació el més precoç possible i que aquesta sigui duta a terme per un equip de professionals, que planifiquin una orientació interdisciplinària (pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, etc.) per tractar la globalitat de l’infant en cadascuna de les diferents àrees on s’observin dificultats.
Les patologies o alteracions que poden presentar els prematurs (com problemes neurològics, cardíacs, respiratoris, alimentaris, etc.) poden ser molt diversos i han de ser tractats pels professionals corresponents, i en aquest sentit, ens centrarem en aquells problemes que tracta i intervé la disciplina de la logopèdia.
La presència del logopeda dins el desenvolupament dels nens prematurs és molt important, i des de primera hora. Tal i com hem comentat, els nens prematurs són una població en risc de patir algun tipus de trastorn tant de l’alimentació com del llenguatge i/o la comunicació els quals, en moltes ocasions, no poden ser compensats amb la correcció de l’edat. En aquestes àrees és on els logopedes intervenen, a través d’una avaluació i un seguiment van controlant el desenvolupament de l’infant prematur en cada moment.
Els problemes en l’alimentació de l’infant prematur a causa de la immaduresa anatòmica i funcional dels òrgans i sistemes que controlen l’alimentació poden suposar una dificultat en l’alimentació oral, la qual cosa, impactarà directament en la nutrició i en el retard del creixement de l’infant prematur, a més d’un possible agreujament d’altres patologies.
En aquest sentit, trobem que les anomalies en les estructures craniofacials i/o dentals poden ocasionar alguns trastorns, com són els trastorns de l’articulació temporo-mandibular (ATM), de la deficiència en el ritme i en la coordinació del reflexe de succió, de deglució i de la respiració. Tots aquests aspectes també poden influir en futurs trastorns en els patrons motors d’articulació de la parla, provocant així, problemes fonètics com les dislàlies. Moltes investigacions han citat la necessitat de la intervenció logopèdica precoç, ja que és clau perquè el nen prematur aconsegueixi una alimentació independent i eficaç. Gràcies a la tècniques emprades (com l’estimulació orofacial i tàctil-kinestèsica) i a la progressiva maduració dels òrgans, els nens prematurs van millorant tot el procés i les habilitats necessàries per arribar a una alimentació òptima.
Per concloure, tots aquests problemes i dificultats que poden presentar els nens prematurs estan molt presents en la intervenció logopèdica. És necessària la presència del logopeda des del primer moment dins de l’atenció primerenca de l’infant prematur, per tal de poder prevenir i/o reduir els possibles trastorns en les àrees d’alimentació, comunicació i parla que al llarg de el desenvolupament puguin manifestar aquests nens. Per això, no és recomanable esperar el desenvolupament propi de l’infant prematur i és aconsellable que algun servei, entitat o professional orientin a les famílies i es dugui a terme una avaluació i un seguiment el més aviat possible.
