La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa del sistema nerviós central (SNC) que afecta les estructures del cervell encarregades de la coordinació de moviments, del manteniment del to muscular i del control postural. És la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent.
A més, també va associat a dificultats de la veu i la parla que produeixen problemes de comunicació de forma progressiva a mesura que va avançant la malaltia. D’aquesta manera, el tractament de la malaltia sol ser realitzat per un equip multidisciplinari, en el qual les figures més importants seran el neuròleg, el logopeda i el fisioterapeuta.
Sol confondre’s molt la malaltia de Parkinson amb el parkinsonisme ja que són molt similars pel que fa als seus símptomes. Aquests dos conceptes estan molt relacionats entre si, tot i que hi ha diferències fonamentals. En tots dos casos la malaltia és degenerativa i no té cura, encara que hi ha tractaments que poden millorar significativament la qualitat de vida del pacient.
Entre els parkinsonismes hi trobem la paràlisi supranuclear progressiva (PSP), la causa està relacionada amb la pèrdua neuronal i l’acumulació de dipòsits de proteïna TAU. Un altre cas de parkinsonisme seria la degeneració corticobasal (DGB) i l’Atròfia multisistèmica (AMS) de les quals se’n desconeix la causa. Aquestes tres malalties presenten símptomes motors com el Parkinson: Rigidesa muscular, bradicinèsia o alteracions posturals i altres símptomes com poden ser la disfàgia o afectacions cognitives.
A dia d’avui i malgrat els grans esforços en investigació la causa d’aquesta malaltia és desconeguda. L’existència de dades etiològics de la Malaltia de Parkinson és molt limitada, tot i que sempre s’han considerat com a condicionants del desenvolupament de la malaltia factors com l’envelliment, l’exposició a tòxics ambientals, factors genètics i les condicions metabòliques de l’organisme que interactuen entre si.
Símptomes en el llenguatge de la Malaltia de Parkinson
Els símptomes més freqüents que podem observar són:
- Hipofonia (baix volum de veu): Sovint sol ser el primer símptoma logopèdic apreciable. En un començament pot dificultar la comunicació en ambients sorollosos, però amb el pas el temps el volum de veu pot arribar a percebre’s molt reduït.
- Disminució de la qualitat de veu.
- Veu monòtona.
- Alteracions respiratòries que incideixen directament en els processos de parla.
- Dificultats articulatòries observant una parla difusa i inintel·ligible (Disàrtria).
- Hipomimia: Disminució o absència d’expressió mímica coneguda com a cara de pòquer.
- Dificultats en la deglució i masticació existint risc d’asfíxia per broncoaspiració (disfàgia), sobretot en estadis avançats.
Intervenció logopèdica en la Malaltia de Parkinson
Podem afirmar que una intervenció logopèdica constant i perllongada produeix un alentiment en el progrés de la malaltia en les diferents afectacions que poden presentar els pacients de Parkinson. D’aquesta manera, per poder intervenir d’una manera eficaç i eficient el primer que hem de plantejar són uns objectius específics, els quals sempre seran únics i individuals en funció de les necessitats del pacient, els aspectes més ben preservats i aquells en què convé posar un major èmfasi en la teràpia logopèdica, per trobar-se en deteriorament en un estat més avançat. Així doncs, el tractament logopèdic se centra en aconseguir una millora dels components de la parla i deglució alterats, així com de potenciar al màxim aquelles habilitats conservades. Aquests objectius s’aconseguiran a través de les següents línies d’actuació:
- Millorar el control de la musculatura fonoarticulatoria
- Millorar la prosòdia per evitar la monotonia de la parla parkinsoniana.
- Generar una millora en el ritme de la parla.
- Aconseguir establir una articulació clara i eficaç dels fonemes.
- Adquirir la respiració adequada per a la fonació amb una adequada coordinació fono-respiratòria.
- Deglució segura i eficaç.
Tenint en compte les dificultats que presenten aquests pacients podem determinar un pla de tractament general com el següent:
– Hem d’augmentar la sensibilitat muscular actuant sobre la musculatura facial, a causa de la rigidesa que solen presentar, amb estimulacions tàctils i execució de pràxies orolinguofaciales per millorar la mobilitat oral (llavis, llengua, paladar i maxil·lar) i optimitzar l’articulació i deglució.
-Tractament de la prosòdia per treballar la melodia i musicalitat de la parla atenuant la típica veu monòtona que presenten aquests pacients. Es plantejaran exercicis d’accentuació i entonació amb diferents textos, embarbussaments, poemes, refranys i cançons.
-Per aconseguir una bona coordinació fono-respiratòria ens centrarem en utilitzar exercicis d’impostació i projecció vocal tenint en compte els beneficis d’una respiració diafragmàtica i nasal com pot ser augmentar la capacitat pulmonar i aconseguir una relaxació muscular generalitzada.
-Entrenar diferents tècniques fonatòries per atenuar els efectes com la veu hipofónica i disfònica. Es treballa l’augment de la pressió subglòtica per potenciar la intensitat de la veu.
– Exercicis d’agilitat i coordinació articulatòria per aconseguir una millora en l’articulació de fonemes i grups consonàntics afectats.
-Millorar la hiponímia mitjançant massatges facials i mobilitzacions actives, que disminueixin la rigidesa i la bradicinèsia de la musculatura facial guanyant expressivitat.
– Tractament i prevenció de la disfàgia orofaríngia per assegurar, en cas que hi hagi dificultats per empassar, un deglució segura i eficaç que eviti les aspiracions o ennuegaments que poden resultar molt molestos i perillosos. S’entrenen les diferents maniobres deglutòries i s’assessora sobre l’alimentació bàsica adaptada. Així mateix, es posen al servei dels pacients una sèrie d’ajudes tècniques per a la deglució com coberts, gots i plats adaptats.
Tractament logopèdic en la Malaltia de Parkinson: Intervenció amb la família
Durant el tractament logopèdic s’orientarà contínuament a la família, des de l’avaluació del cas i durant tot el tractament, amb la finalitat que ells puguin ajudar els seus familiars en totes les tasques, potenciant la major autonomia possible i millora en el seu benestar, explicant totes actuacions logopèdiques.
Els majors camps d’intervenció conjunta poden ser:
– Estratègies per millorar l’expressió facial (somriure, aixecar les celles, obrir i tancar la boca i massatge facial)
– Comunicació verbal (llegir en veu alta, evitar ambients sorollosos, articular de manera exagerada i gesticular, fer pauses entre paraules i utilitzar frases curtes)
– Posturals: mantenir-se drets sense tensió.
– Respiració i coordinació fono respiratòria: respirar profundament i empassar saliva abans de parlar. Cures respiratòries (mantenir una bona postura i seure correctament, realitzar exercicis respiratoris, integrar aquests exercicis dins de la jornada diària i augmentar la ingesta hídrica i humidificar l’ambient).
– Deglució: millorar la deglució (sempre que sigui possible el pacient ha de menjar sol, adquirir rutina de seure amb una postura adequada, realitzar exercicis orofacials preparatoris per activar el reflex de la deglució, iniciar la ingesta d’aliments sòlids i/o àcids, per exemple un sorbet de llimona, perquè estimula el reflex de la deglució. Inclinar el cap cap endavant per empassar, mastegar a poc a poc amb la boca tancada, menjar en petites quantitats, ingerir aliments de consistència homogènia i utilitzar espessidors i gelatines si cal).
Les pautes d’intervenció indicades són de caràcter orientatiu i han de ser adaptades a cada pacient de Parkinson, en funció de les seves necessitats, els aspectes que es troben més preservats i aquells que requereixen una intervenció logopèdica més intensiva.
