Retard del llenguatge

El retard del llenguatge és una de les dificultats en l’adquisició del llenguatge més freqüents a la població infantil abans dels 6 anys, el retard del llenguatge es pot referir a diferents aspectes del llenguatge, referint-se tant a la producció de les primeres paraules i adquisició progressiva de vocabulari, estructures gramaticals i morfosintàctiques com el desenvolupament d’una parla intel·ligible d’acord amb l’edat de la nena o el nen. La majoria dels retards del llenguatge solen resoldre’s adequadament amb la intervenció logopèdica precisa, però, de vegades es pot confondre un retard del llenguatge amb un Trastorn Específic del Llenguatge, el qual comporta unes dificultats lingüístiques permanents en el temps. En tots dos casos el millor pronòstic es donarà sempre quan la intervenció logopèdica hagi començat de forma més prematura.
Un retard simple del llenguatge es caracteritza per una evolució en relació al llenguatge no conforme a allò que s’esperava en funció de la seva edat cronològica.
Generalment, el retard sol presentar-se en una o més àrees del llenguatge, i són especialment destacables les alteracions en relació a la fonologia (pronunciació) i la sintaxi (la generació d’oracions). Presentant-se així, sovint, dificultats en l’articulació dels sons i d’altra banda en l’estructuració del llenguatge, resultant l’afectació més comuna la simplificació de les oracions, presentant pocs elements o bé dificultats en les flexions dels verbs i en lús de paraules funció.
Des que emeten les primeres paraules al voltant de l’any d’edat, fins que aconsegueixen expressar-se verbalment sense cap dificultat, els nens desenvolupen el llenguatge. No obstant això, aquest no sempre evoluciona de manera adequada i en l’edat en què s’ha d’haver adquirit de manera completa o abans, al voltant dels cinc anys, es detecten símptomes i evidències de desajustos o retards que necessiten la intervenció directa d’un logopeda per resoldre’ls. Per tant, és important observar els infants des d’edats primerenques i veure com evoluciona el seu llenguatge, comprensió, parla, deglució i veu.

Vegem a la taula que presentem a continuació algunes de les fites fonamentals en el desenvolupament del llenguatge:

Les mares i els pares són els principals agents en el desenvolupament del llenguatge en les fases inicials, i per tant són els que podran fer una major aportació en aquest sentit. Més endavant el col·legi i les interaccions amb els seus iguals també resultessin un gran focus de progrés lingüístic. Aquí presentem algunes consideracions importants a tenir en compte a la feina d’estimulació que podem fer a casa.

• Convé corregir-ho contínuament?

Abans de res hem de tenir en compte que el llenguatge és una forma de comunicació, la més rellevant, per tant l’objectiu fonamental del nostre llenguatge és la capacitat de comunicar. Així no hem d’estar corregint l’articulació o la sintaxi contínuament de les produccions orals del nen o la nena, encara que es pot fer de forma puntual és més convenient fer expansions del llenguatge, és a dir, repetir el mateix que ha dit el nen però correctament a nivell articulatori o sintàctic o afegint aquells elements que ha omès.

• És necessari anar al metge per valorar el llenguatge?

El professional que millor pot valorar el llenguatge del nen és el logopeda, però, a part de les revisions pediàtriques, pot resultar convenient fer una avaluació Otorinolaringològica per descartar qualsevol dificultat des d’aquesta disciplina.

• Què podem fer des de casa per potenciar el desenvolupament del llenguatge?

– Jugar amb ells a joc simbòlic (marionetes, cuinetes, nines i ninots, metges, etc.)

– Explicar-lis contes amb el conte físic, que puguin veure a part de llegir-li la història, si el llenguatge del conte és excessivament complex convé simplificar-lo perquè el pugui comprendre i l’ajudi en l’adquisició del llenguatge.

– Procurar que el nen faci servir el llenguatge oral al màxim de les seves possibilitats, intentar no sobreentendre els gestos i demanar-li que els acompanyi de paraules, vocalitzacions, etc.

– Procurar uns hàbits d’alimentació variats, amb textures i tipus de menjar diferents, evitar allargar l’etapa dels triturats.

– No perllongar per molt de temps l’ús del xumet, així com evitar hàbits com la succió digital (llepar-se el dit).

– Estar alerta davant de la presència d’excessiva mucositat, otitis de repetició, etc. essent necessària la visita a l’otorinolaringòleg en aquestes circumstàncies.

– Un punt molt important a tenir en compte és que els nens i nenes no aprenen llenguatge mirant la televisió, així que aquest és un tema en què sempre hem de limitar l’exposició dels petits. Aprenen interactuant amb l’adult, els seus iguals i el joc.

A l’hora d’intervenir en un retard del llenguatge, cal tenir en compte que cada nen ha de rebre un programa d’intervenció logopèdic individualitzat i adaptat a les dificultats. El tractament del retard del llenguatge és necessari per compensar les dificultats i prevenir l’aparició de més problemes. Hem de tenir en compte que en aquestes edats, entre els 2 i els 6 anys aproximadament, el treball logopèdic sempre ha de comportar un component lúdic que faciliti la participació del nen a la teràpia i que impliqui el benestar d’aquest durant les sessions.

Els principals factors que es tenen en compte a la intervenció són els següents:

• Motricitat bucofonatòria:

El treball respecte a aquesta àrea pretén actuar en l’optimització de les estructures fonomotores, activant els músculs i la motricitat fina de la llengua, les galtes, el paladar i la resta d’estructures involucrades amb l’articulació i la fonació. Treballant aquest contingut es pretén prevenir alteracions fonològiques a la parla, així com l’aparició de futures dislàlies.

• Discriminació i memòria auditiva:

A l’hora de fomentar aquest aspecte s’intentarà que el nen assoleixi una discriminació adequada de fonemes i paraules per evitar dificultats d’articulació posteriors. L’entrenament auditiu se centra a adquirir i reconèixer la discriminació i la memòria seqüencial auditiva dels sons de l’entorn. La bona recepció o descodificació auditiva és una aptitud clau per després entendre la paraula parlada.

• Respiració:

L’objectiu en estimular aquesta habilitat és que el nen o la nena aconsegueixi un tipus de respiració correcta, ja que aquest aspecte està directament lligat a la locució del llenguatge.

• Relaxació:

En treballar aquest aspecte el que volem aconseguir és un estat de relaxació dels músculs buco linguals, per eliminar o disminuir les situacions de tensió muscular que obstaculitzin la fase dintervenció fonològica.

• Buf:

Entès com l’emissió de l’aire durant l’expressió lingüística, és important intervenir en el control i la direcció per aconseguir una bufa adequada en l’emissió fònica.

• Fonologia:

Els nens i les nenes amb retard del llenguatge simple mostren patrons fonològics desviats, la seva parla sol ser infantilitzada i l’estructura sil·làbica és simple. Un element clau a treballar sobre això és la consciència fonològica, especialment en llengües fonològicament transparents com és el català o el castellà, abans d’aprendre a llegir o escriure els nens adquireixen el lèxic auditiu.

• Morfosintaxi:

Els nens que tenen dificultat en aquesta àrea presenten un llenguatge amb una desorganització en la successió normal de l’oració (el llenguatge presenta un aspecte telegràfic). El nombre de conceptes que anomenen a la frase és reduït, tenint dificultats en el maneig d’articles, pronoms, plurals i en l’ús de diferents temps verbals. Cal treballar l’expansió gramatical, és a dir, millorar l’ús d’elements sintàctics i gramaticals (plurals, pronoms, verbs, etc.) així com l’estructura de les oracions.

• Semàntica:

El vocabulari està normalment minvat, basant-se en objectes de l’entorn més proper, també s’hi poden distingir dificultats per a l’assimilació de conceptes abstractes, com ara colors, formes i mides o nocions espai-temporals. Per tot això és important que treballem l’ampliació de vocabulari i la millora de les relacions lèxiques entre aquest vocabulari.

• Pragmàtica:

Posseeixen dificultats al voltant de la intenció comunicativa, el llenguatge bàsicament és utilitzat per anomenar i aconseguir objectes, així com per estructurar la conducta. Els nens amb Retrasi Simple del Llenguatge mostren dificultats per aplicar qualitats a objectes i articular preguntes. S’inclinen a donar suport a les seves exposicions verbals amb excessiva mímica i gestos per compensar les mancances expressives. El que és primordial en aquesta dimensió del llenguatge que hem de treballar són les funcions i usos del llenguatge, així com les habilitats conversacionals que permetin desenvolupar el seu llenguatge oral. Es destaquen una sèrie d’objectius fonamentals que s’haurien de treballar en aquesta àrea:

– Manteniment de tòpic conversacional (quan s’acaba o comença un tema de conversa).

– Ús de fórmules que regeixen lexpressió.

– Utilització de formes sintàctiques per a transferència dinformació.

– Adequació i ús de la comunicació no verbal.

Tal com hem vist aquestes són les àrees principals que es treballen en la intervenció del retard del llenguatge simple, també caldrà tenir en compte altres aspectes com l’atenció, la concentració i la memòria de treball, així com el desenvolupament del joc simbòlic.